Un petit conte VI

Elisabeth escoltà amb atenció tota la història que li contava aquell fabulós drac. Com podia ser, però, que aquella gent que havia conegut l'altra cop els tractés d'aquella manera a aquella raça de dracs?
Quan ell acabà d'explicar-li tota la història Elisabeth no sabia ben bé que pensar, però aquell drac li havia caigut molt bé...
Li vengué al cap, però, una pregunta, com podia ser que aquell cop hagués anat a parar a aquella cova i l'latra cop hagués anat a aquella clariana del bosc? Va pensar que podria ser que en Bru sabes alguna cosa, i vegent que era tan simpatic li explicà tot el qeu li havia passat i li demanà si ell sabia res dels viatgers com ella.
Bru li va dir que, malaurdament, si que sabia com controlar allò del cristall transportador (així li digué que s'anomenava), ja que ja feia molt temps van tenir bastant de contacte amb viatgers de l'espai com ella, i que abans ells els havien ajudat molt, però que feia temps que els havien abandonat i això provocà la decadència de la seva raça a dins aquell territori.
També li explicà que per a controlar el lloc de destinació el que ella havia de fer era primerament dir el nom de la persona o cosa a la que volia veure i llavors s'havia de posar tranquila, amb el cristall fortament tancat a dins la ma, i en el moment en que tancaria els ulls es transportaria al lloc desitjat.
De cop Elisabeth se'n recordà qeu quan ella anà a parar a aquell lloc estava treballant per a la festa i que era convenient tornar a casa, si no volia rebre una forta bronca per part del seu avi, per tant es va acomiadar de Bru i li va dir que esperava tornar-lo a veure prest, però que se n'havia de tornar a,l seu mon, ja que sinó podria tenir problemes.
bru li desitjà sort i ella s'acomiadà d'ell i feu el que li havia explicat bru de com viatjar...

(Continuarà...)

El noi del pijama de ratlles

Aquesta setmana he llegit aquest llibre, que he trobat molt interessant. Encara que pugui semblar un llibre juvenil la veritat és que és d'una profunditat absoluta.
Us el recomano.
Per a companyar a quest llibre he volgut posar un text de Bertolt Brecht que també m'agrada molt:

Primer s’endugueren els negres,

però, a mi, no em va importar,

perquè jo no ho era.

Tot seguit s’endugueren els jueus,

però, a mi, no em va importar,

perquè jo no ho era.

Després varen detenir els capellans,

però, com que no sóc religiós,

tampoc no em va importar.

Finalment varen capturar uns comunistes,

però, com que no sóc comunista,

tampoc no em va importar.

Ara se m’enduen a mi...,

però ja es massa tard.

Bertolt Brecht

Un petit conte V

L'Elisabeth s'aixecà i veié per la finestra de la seva habitació que el poble ja començava a posar-se en marxa per a la celebració que els esperava. Ella es vestí i després de berenar agafà el cistell de darrera la porta i sortí al jardí de darrera de casa seva a agafar un parell de margalides per a fer una guirnalda.
Ella era molt bona fent rams i decoració amb flors i s'havia d'encarrergar d'engalanar la façana de casa seva, però aquell dia no estava per a guirnaldes ni per a rams de flors, ja que només pensava en els dracs... va treure la bola que portava a la butxaca del davantal i es recolzà a davall l'heura que hi havia a la paret. estava tan cansada que s'adormí...
Començà a somiar i es despertà en una cova. Notava que a darrera ella hi havia alguna cosa, alguna cosa gran que li llançava l'alé al clatell. Es girà lentament i vegé uns ulls vermells, grans, que la miraven, començà a retrocedir però els ulls la seguien i darrera aquells ulls aparaixé un esser sorprenent. Era un drac, però no com els que li havien explicat l'altra cop, era més petit i tenia un color argentat molt maco. Ella es parà quan era ja a la sortida de la porta i acostà la ma a aquell drac. Ell va abaixar el cap i es tombà a terra.

- Hola- digué Elisabeth- com estas? El meu nom és Elisabeth i soc una rul. Què saps parlar tu?
- Si-respongué el drac-Jo soc un drac d'argent, una raça de dracs que ja està a punt d'estingir-se. En quedam una vintena en tot el mon. Som els únics dracs que tenim el do de la paraula, però això ha estat el nostre pitjor do.
El meu nom és Bru i visc en aquesta cova amagat ja fa un temps, amagant-me dels cuidadors de dracs. T'explico tot això perquè veig que tu no ets una d'ells...

(Continuarà...)

L'estiu...

Anuncis

Si et poses a cercar per Internet pots arribar a trobar anuncis com aquests de Pretz, que són molt divertits.
Us recoman veure tot el conjunt d'anuncis d'aquestes galetes i riureu una estona.